Recorda'm, a poc a poc,
com trobaves la manera de desfer-me
els nusos que em tibaven la pell.
Solies acostar-te
amb la mirada distreta,
però segura del teu desig,
per buscar-me la tendresa,
aquella que s'amagava
sota
els excessos de cada dia.
Com sabies que no era jo
qui arribava a tu,
sinó algú que amb el meu nom
i la meva aparença
traïa l'enyorança
per deixar-se acariciar.
Estimava sense saber-ho.
I ho vaig acabar pagant.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire