A l’estació venia la tendresa
per prendre’m la mà i
acompanyar-me pels carrers
mullats de la ciutat.
Et mirava sense saber
que tan sols pots acostar-te a mi
amb la carícia de qui no sent ja dolor,
de tant com ha sofert,
fart d’emocions inexplicables.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire