Quan arribes a casa
obres l’estoig del desig
on em refugio
i et prepares per a tocar-me.
A la primera carícia,
el cos desafinat
tensa la pell fins a gemir.
Cal canviar les cordes,
afluixar els nusos
que estrenyen fort les mans.
Començo a vibrar de nou
i em creix l’alè amb el ritme
dels teus dits movedissos.
A cada nota pugen
i baixen, descansen i s’agiten,
dictats pels moviments
de llavis, braços, ventre.
Pausa. Et demano temps
per aprendre a improvisar
melodies, a sorprendre’t
amb l’enrenou d’una rialla
o, potser,
amb el silenci d’una abraçada.
Intensament, per acabar,
prens de mi
les darreres paraules,
per fer-les ressonar fins emmudir-me.
Sense llenguatge,
potser ja no em caldran estoig,
ni cordes,
ni temps
on resguardar-me.
Les mans, de nou, iniciant l’obertura:
Estic a punt de tornar a sonar.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire