El mirall

"El mirall s'havia trencat. 
Els bocins s'aguantaven en el marc, però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa."

 Mercè Rodoreda, Mirall trencat. 





A voltes tens el mirall de cara,

de qui no pots amaga-te i et mira insistent.

Et compta les marques
de les hores 
i els dies,
et troba arraulides les pors
sota els plecs d'una ganyota,
el pols de les temples que s'accelera

quan et sents descoberta.

Algú sap com tapar-li el fred?
Per més que el cobreixo de teles,

s'esmuny per terra,
apareix als vidres
de les finestres,
reneix a l'aigua de la pica
a la velocitat d'un llampec.
Voldria desfer-me'n
o llençar-lo pel balcó,
que emprenyi els núvols
o s'estavelli contra la pluja,

deixar-lo sense defenses
i alliberar-me del seu embruix.
Però la maledicció és seva
i lluita immutable
contra els designis moderns.
No trenquis el mirall, nena,

que la malestrugança és vella
i et sabrà guanyar amb temps.