El fred gela els minuts
que falten perquè arribis.
Avanço i retrocedeixo,
camino i torno a desfer el camí,
Només per esperar-te,
només per fer córrer el tren més ràpid.
S’obren les portes
i ja no distingeixo les cares de qui passen.
Et busco per sobre de tothom,
per sota de les vies,
per entremig de les baranes.
El rellotge marca les tres
i encara no t’he trobat.
Apareixes de cop,
amb el pas tranquil
i la mirada neguitosa.
Sóc aquí, esperant-te,
amb la il·lusió de veure’t
que no em puja als ulls
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire