Arribo a tu sense mesurar distàncies.
em despullo davant teu,
em quedo nua de pensaments,
a pèl sense retrets,
absent del dia a dia.
Em transformes sense permís
en una imatge que et fa córrer tota la nit.
Et deixes les parts que no t’importen,
ignores qui sóc i per què sóc aquí,
només t’importa el cos,
l’eròtica del moment,
el passat ambigu de cossos entrellaçats,
el sexe trencat, el pàl·lid reflex
de dos desconeguts en un llit estrany.
Si tornes a evocar-me mai,
recorda’m de demanar-te
el que em pertoca, poeta.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire