Escull, digues:
Et vull a tu.
Fes una passa endavant
i buida la distància
amb el teu cos.
No necessites més.
Enrere queden el plànol
per arribar a casa meva
(recordes on m'esperaves?
Ara ja sabries anar-hi tota sola),
les indicacions entre rialles,
vés a l'esquerra, amor,
vés tot recte fins arribar als meus braços...
T'has perdut? On ets?
Cap camí no et duu
seguint el meu desig.
T'enlluernen les hores,
les pluges, els fars de platges on no anirem.
Tot té gust de revellit,
com els escrits que conservem
sense saber-ho.
Escull, digues:
Ja no et vull més.
Esborrem les nostres petjades.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire