Benvinguda

T’he vist a prop de la mar,
de matinada, coberta de salnitre,
roca arraulida
amb ferides a mans i llavis de l’última tempesta.
Esperes algú, potser,
perquè les onades et sembla que diuen
que aviat hi haurà benvinguda,
que tan bon punt com el sol obri els ulls
algú vindrà.

La coïssor de sal
se t’escampa pel cos,
però no deixes de mirar l’horitzó
perquè saps que algú vindrà.
Així que cal no moure’s,
deixes que la mar reculli
i s’emporti el que hi ha de tu
en el reflex de les aigües,
perquè quan facin el camí de tornada,
amb els primers rajos,
puguis acostar-te a la platja,
acariciar la sorra,
i besar-te en cada ferida.