Coincidim, de nou, en un món irreal
que ens evita de mirar-nos als ulls
i escoltar-nos la veu.
Ja no cal que ens amaguem
ni que dissimulem que no sabem res de l'altra.
Ara som, malgrat tot, en un mateix espai,
reduït a una pantalla laberíntica de finestres i carpetes.
Si et busco, només hi trobo un nom i quatre ratlles,
resum d'una vida que s'actualitza per moments.
No volem anar més enllà.
Ens sabem vives, només això ens cal.
La nostra convivència virtual ens continua lligant.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire