9/10/2008

Ara Mateix


Ho diuen els teus ulls:
t'espanta que els dies
siguin fets d'hores viscudes
que s'esmunyen sense rastre.
És així com vivim,
balancejant-nos sobre un trapezi
que el temps empeny
amb ritme impertorbable.
Som fills de l'Ara Mateix.

Aucun commentaire: