Han inaugurat el carrer
que no porta enlloc.
Pallassos i acròbates fan voleiar pilotes,
que s'alcen per sobre la grisor del matí.
Tothom mira la cinta de colors que barra el pas.
Estem a l'espera que algú s'atreveixi a tallar-la
perquè no hi ha frontera al món més absurda que aquesta.
Ara que un tall net obre el camí,
ens sentim amb la il·lusió d'encetar una nova vida.
I caminem sense pressa, tots plegats,
amb la vana esperença que en aquella tanca,
la que ens obliga a girar cua,
hi hagi un forat, prou immens i fosc,
per on s'enfonsin tots els carrers del món que no porten enlloc.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire