Ara la nit ja no fa soroll
de cotxes ni de lladrucs de gos.
Ens adormim amb el murmuri,
dens i contínu, d'aire remogut.
El mateix que respirem plegats,
la mà sobre el teu tors,
sense por que s'aturi abrumptament
a l'entrada dels teus llavis.
D'ara endavant, recordarem el dia,
nit de vetlla i d'esperances,
que vam aprendre a respirar.
De nou, la vida comença per a nosaltres.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire