Convivència virtual

Coincidim, de nou, en un món irreal
que ens evita de mirar-nos als ulls
i escoltar-nos la veu.
Ja no cal que ens amaguem
ni que dissimulem que no sabem res de l'altra.
Ara som, malgrat tot, en un mateix espai,
reduït a una pantalla laberíntica de finestres i carpetes.
Si et busco, només hi trobo un nom i quatre ratlles,
resum d'una vida que s'actualitza per moments.
No volem anar més enllà.
Ens sabem vives, només això ens cal.

La nostra convivència virtual ens continua lligant.

Alzheimer

No us puc oblidar:
amb la mirada buscava
una cara desconeguda.
La seva filla l'omplia de petons.
I ella, la mare,
que no la reconeix,
que riu quan s'abracen
sense saber per què.
Per què ploro si no les conec?
No puc fer front a les preguntes:
"Qui sóc jo? Com em dic?"

El mal ja aconseguit esborrar mitja vida.



Imatge http://castellanoscomics.blogspot.com/2008/05/alzheimer.html

Orxata a les venes

Voldria pintar-te dues roses
a cada galta
per trencar la pal·lidesa
que et xula la vida
i et converteix la sang
en orxata.

K.

Et ploro perquè t'has escapat
sense mai haver estat conscient
de qui eren les mans que t'acollien,
que t'acaronaven,
que et deixaven en llibertat.
I ara em toca omplir els vespres de cada dia
sense buscar cap petit tresor esmunyedís.

Se'm cau la pena als peus.

Hauria hagut de tancar la porta.

Ara Mateix

Ho diuen els teus ulls:
t'espanta que els dies
siguin fets d'hores viscudes
que s'esmunyen sense rastre.
És així com vivim,
balancejant-nos sobre un trapezi
que el temps empeny
amb ritme impertorbable.
Som fills de l'Ara Mateix.

Penèlope

He cosit un tapís de paraules
perquè cada dia tinguis la paciència
de repassar les vores, els nusos i els fils
que sobresurten sense remei.
Si t'hi avéns, sabràs obtenir el silenci necessari
perquè pugui recollir les paraules que em manquin,
triar-les, vestir-les,i altra volta, amb més força,
començar a teixir-les de nou.

Si tens paciència, potser algun dia,
podrem teixir plegats paraules.
Només, llavors, sabràs què vol dir esperar.