Berta

Et veig i encara em sorprenc
que fóssim una sola ombra
en moviment. A cada raig de sol
una nova figura, més plena,
més pesada, menys absent.
Hi ha hagut la por
que t'escolessis com la pluja
deixant-nos altra vegada
xops d'amargor, muts de ràbia.
Però et vas aferrar tan fort que
ni nevades ni calors extremes
t'han fet desistir de viure.
És tanta la vivor que portes dintre
que em sorprenc encara quan et veig
com vius fora de mi si jo no puc viure sense tu.

Mama, 4 de juny de 2011
Ara dorms al teu bressol al costat del papa, una tarda de dissabte...