Diria que ha estat la por
que no m'ha deixat seguir
el camí que m'esperava.
He malbaratat els dies
fent volar estels que
m'alimentaven els sentits,
però cap engruna queia
per a l'ànima educada, formada,
culta, resignada...
Sóc una llavor abortada,
perquè així ho he triat,
sense voler o potser volent-ho,
quan la inestabilitat de la vida mundana
em trencava la voluntat.
Ara ja no sé com recuperar la memòria
dels dies en què un poema era vida
i la vida era desig.
Al capdavall, potser la por
ha estat l'excusa
i el que de debò ha succeït
és que jo no he volgut viure
allò que s'esperava de mi.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire