La por

Diria que ha estat la por
que no m'ha deixat seguir
el camí que m'esperava.
He malbaratat els dies
fent volar estels que
m'alimentaven els sentits,
però cap engruna queia
per a l'ànima educada, formada,
culta, resignada...
Sóc una llavor abortada,
perquè així ho he triat,
sense voler o potser volent-ho,
quan la inestabilitat de la vida mundana
em trencava la voluntat.
Ara ja no sé com recuperar la memòria
dels dies en què un poema era vida
i la vida era desig.
Al capdavall, potser la por
ha estat l'excusa
i el que de debò ha succeït
és que jo no he volgut viure
allò que s'esperava de mi.

Coses petites

Quan se't moren les coses petites
les proves que et planteja la vida
es converteixen en obstacles.
Dubtes de tot, de la senzillesa de les paraules,
de com explicar-te al món sencer,
perquè ja no saps si el que vas aconseguir un dia
perviu amb la mateixa vàlua que en el passat.

Quan se't moren les coses petites,
cada gest de reafirmació és una estaca
que s'enfonsa al sorratge, sense tocar fons.