No hauríem hagut de convertir-nos en botxins
i escapçar-te la mirada,
com el cap que rodola per terra,
avui que la tenies riallera i menys tremolosa
que els dies tensats d'espera i recels.
T'hauria protegit de les paraules
si m'ho haguessis demanat,
el gest contret i la cadira no prou ampla
per encabir-t'hi fins al fons.
Ara puc dir-te que he estat jo
qui ha anuat la corda,
perquè algú altre fes la feina bruta.
No et sabria dir, avui,
si la pena ha estat tan dura com els teus ulls.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire