Tot és boira avui

Comença de manera sobtada,
un rampell de ràbia i desconcert
que t'accelera el cor.
És així com es perden els papers
i les il·lusions.
Acabes amb el plor convuls
perquè t'adones que no tens forces
d'escampar la boira en què s'han convertit
les teves conviccions.

Execució pública

No hauríem hagut de convertir-nos en botxins
i escapçar-te la mirada,
com el cap que rodola per terra,
avui que la tenies riallera i menys tremolosa
que els dies tensats d'espera i recels.
T'hauria protegit de les paraules
si m'ho haguessis demanat,
el gest contret i la cadira no prou ampla
per encabir-t'hi fins al fons.
Ara puc dir-te que he estat jo
qui ha anuat la corda,
perquè algú altre fes la feina bruta.

No et sabria dir, avui,
si la pena ha estat tan dura com els teus ulls.