El crit

En el fons, hi ha el crit.
Ressona sense remei,
perquè s'escapa quan vol,
no atén a raons.
És dur viure sense silenci,
ara que la pau és necessària.

Com voldria ser fora d'aquest món.

Berta

Et veig i encara em sorprenc
que fóssim una sola ombra
en moviment. A cada raig de sol
una nova figura, més plena,
més pesada, menys absent.
Hi ha hagut la por
que t'escolessis com la pluja
deixant-nos altra vegada
xops d'amargor, muts de ràbia.
Però et vas aferrar tan fort que
ni nevades ni calors extremes
t'han fet desistir de viure.
És tanta la vivor que portes dintre
que em sorprenc encara quan et veig
com vius fora de mi si jo no puc viure sense tu.

Mama, 4 de juny de 2011
Ara dorms al teu bressol al costat del papa, una tarda de dissabte...

Jeune mère, de Jacques Barcat

Des que hi ets,
em sé una altra.
La mateixa que t'acull,
que et consola i t'abraça,
et voldria no tant aferrada
al pit, a la mare que sóc
sense caducitat,
per pensar ordenadament
i sortir d'hora de casa,
ara que visc a destemps,
lluny de tot
el que no ets tu.