L'any qui ve

Hi ha anys que neixen amb la desesperança.
Acollits amb fredor, arriben com el vent,
amb la força inevitable de remoure'ns.
No sabrem què fer per saltar-nos el que ve.

Tot

Va escriure el que havia passat
amb la rapidesa de qui ha viscut tot alhora,
però n'observa tots els detalls.
Se sorprèn que tot sigui allí, en paraules,
amb una lògica impossible de percebre abans.
Tot és passat, tot és escrit.
I, per això, tot consta al capdavall.

Post 19 de novembre, Au fond de la mer.