Podria dir que em sento buida,
que he deixat caure alguna cosa viva,
o ja era morta... potser,
que el dia es va enfosquir
de seguida que vaig abandonar l'hospital
i que tot d'una em vaig adonar
que havia perdut l'esperança pel demà.
Podria dir que no hi ha consol ni serenitat possible
quan reculls el que ja no pot ser,
que les coses ja no tenen la importància d'abans,
per molt que res no hagi canviat.
No solament el cos recorda i pateix.
Podria dir que ja no sóc la d'abans.
